Aquest Skoda Rapid és un vehicle correcte, pràctic, que compleix amb tot i que passa desapercebut. I això, per sí mateix, és una virtut molt valorada per milers de compradors arreu del món.

La primera vegada que Skoda va emprar el nom Rapid fou en els acabats de les berlines luxoses de la marca txeca als anys 30, durant el període d’entreguerres, quan Skoda era un dels principals fabricants d’automòbils del centre i est europeu. Amb tot, la primera generació contemporània del Rapid va aparèixer als anys 80 del segle passat, amb l’empresa encara sota l’òrbita soviètica. Curiosament aquella primera generació quedà gravada a foc en la memòria col·lectiva de la marca, ja que el seu esquema responia a un plantejament “tot darrera”, és a dir, amb motor posterior, ocupant el lloc del maleter i propulsió (tracció trasera).

Skoda Rapid 1

L’any 2012 Skoda va recuperar el nom del seu vehicle emblemàtic per fabricar dos models radicalment diferents als seus antecessors. En primer lloc, va emprar la plataforma del Volkswagen Polo per fer una berlina de cinc portes pel mercat indi. Vist l’èxit del Rapid a l’índia, Skoda va decidir fer un pas endavant i preparar un model de segment C pel mercat europeu. Aquest model, de segment C, suposa des d’aleshores el vehicle d’accés a les berlines de la marca txeca.

Així doncs, el Rapid és un vehicle més veterà que la majoria de models que provem a Canal de Motor.cat, ja que el model que hem provat va aparèixer al mercat europeu a finals de 2012 i inicis de 2013. Enguany ha rebut una actualització de motors, que amb idèntiques cilindrades assoleixen millors prestacions i consums. Així doncs, la seva nova gamma de motoritzacions queda emmarcada en dos motors de benzina 1.2 i 1.4 TSI que eroguen 90, 105 i 120 cavalls -de mitjana cinc o deu cavalls que els models precedents- i dos propulsors de mecànica dièsel, els 1.4 TDI tricilíndircs de 90 cavalls (mecànica que vam provar fa poc més de dos mesos en el Skoda Fabia Combi) i el motor de la nostra unitat de prova, un 1.6 TDI de quatre cilindres i 115 cavalls de potència.

Skoda Rapid 3

Un model sense grans pretensions

Una berlina modesta del segment C, amb molta història, però que a hores d’ara prefereix passar desapercebuda, sense voler cridar massa l’atenció. El Rapid, construït a la República Txeca (tot i que també es produeixen models a Rússia i Xina per abastir el mercat local d’aquells gegants) comparteix factoria de producció, plataforma, peces i motoritzacions amb el Seat Toledo, el seu germà bessó que tot just aquest mesos ha rebut una important actualització i que esperem poder-vos oferir en breu.

El Rapid, com el seu germà bessó Toledo, empra la plataforma modular AO5, també anomenada pel seu codi intern PQ25. Aquesta plataforma és, en realitat, una readaptació de la plataforma emprada des de l’any 2008 pel Seat Ibiza i el Volkswagen Polo. De fet, el Rapid té unes cotes d’amplada (1’7 metres) i alçada (1’4 metres) gairebé iguals a les del Polo o l ’Ibiza. On sí que varia aquesta plataforma és en la distància de la batalla que presenta, readaptada a les necessitats d’un vehicle que homologa una longitud que pràcticament arriba als 4’5 metres de llarg.

Estèticament, el Skoda Rapid fou el primer model que inaugurà, ja al 2012-2013 el nou llenguatge estètic de la marca bohèmia. De fet, a certa distància és gairebé impossible diferenciar-lo de l’Octavia, el seu germà gran de marca. Com a senyals d’identitat, la nostra unitat de prova disposa de la calandra ja característica de la marca txeca envoltada d’un marc cromat, així com els grups òptics estirats a la part davantera del vehicle i amb forma de “C” a la part darrere del mateix.

Skoda Rapid 4

Les nervadures laterals i del capó convergeixen sobre el pilar A, aportant una dosi de personalitat i caràcter al vehicle. De la mateixa manera, el pilar C cau sobre el maleter dibuixant la silueta d’aquesta berlina txeca. La nostra unitat equipava unes llandes negres de setze polsades que reben el nom ”Antia”, i que al meu entendre (opinió totalment subjectiva) no acabaven de lligar amb la resta del vehicle, de color “blanc làser”, com anomena Skoda a aquest color en el seu catàleg.

Skoda Rapid 7

Si els exteriors del vehicle es troben caracteritzats per la racionalitat i un disseny més aviat discret, aquesta sensació s’accentua en els interiors del Rapid, mostra del caràcter funcional, però honest i pràctic, de la berlina d’accés de la gama.

Bé és cert que la consola central i el quadre de comandaments potser esdevenen un pèl massa sobris, i acabats amb materials més econòmics, amb molta presència dels plàstics durs. També és cert que l’habitacle peca de poc insonoritzat, i li manquen moltes aplicacions electròniques que pràcticament considerem imprescindibles (cosa quelcom discutible), com navegadors i grandiloqüents sistemes d’àudio.

Skoda Rapid 9

Ara bé, hem de recordar que aquest Rapid no deixa de ser el graó d’entrada als models de la marca, i cadascun dels elements de l’interior compleix amb el que hom pot esperar d’un vehicle del seu segment i preu.

La nostra unitat de prova equipa l’acabat superior anomenat “Style” i un paquet d’extres batejat com “pack Sport”, que equipa, entre altres, uns seients esportius molt recomanables que recullen a la perfecció els ocupants de les places davanteres i permeten un alt grau de confort a les posteriors, o una curiosa i pràctica bossa portaobjectes que permet als ocupants de les places posteriors poder desfer-se de caramels o xiclets durant els trajectes.

Skoda Rapid 19

Amb tot, no deixa de ser cert que els interiors no són ergonòmics ja que malgrat disposar de seients esportius realment còmodes, són un pèl justos, ja que per exemple un usuari de 180 centímetres toca amb el genoll amb el quadre de comandaments fins i tot amb el seient en la posició més baixa possible. Un altre aspecte que no ens acaba d’agradar és l’ergonomia de la majoria de comandaments de la consola, massa allunyats del volant, cosa que obliga a desviar la vista de l’asfalt per, per exemple, regular la temperatura del cotxe.

Un motor honest i frugal

Tal com hem dit abans, Skoda estrena noves motoritzacions en aquest model, que mantenint la mateixa cilindrada, homologuen millors consums i menors emissions que els motors precedents.

Nosaltres hem pogut provar el motor 1.6 TDI de 115cv i un parell màxim de 250 Nm, el més potent de les mecàniques dièsel ofertades per la marca txeca. És un motor que, en línies generals, deixa una bona impressió, ja que compleix amb el que li demanen –això sí, sense regalar grans prestacions-. I és que el motor de 115 cavalls que hem provat és suficient per moure un vehicle relativament lleuger (homologa un pes de 1265 quilos en buit), que permet una acceleració suficient (fa el 0 a 100 en poc més de 10 segons) i que es mostra prou contundent quan el turbo comença a bufar al voltant de les 1750 revolucions.

Tot i això, no deixa de ser cert que el motor és un pèl sorollós i el seu tacte, aspre –especialment quan el vehicle està fred-. Dos conceptes que ja esperem d’una mecànica dièsel però que en aquest cas certament esdevenen cridaners.

Skoda Rapid 5

Un comportament discret i correcte

Fins el moment Skoda no oferta la possibilitat d’associar aquest motor a la caixa de canvis automàtica DSG, i només en permet el maridatge amb una caixa de canvis manual de cinc velocitats. Tot i que de ben segur la caixa de canvis DSG seria millor acompanyant, bé és cert que la caixa manual realitza un bon maridatge amb el motor de la nostra unitat de prova, permetent un bon rang de prestacions a la banda mitja-baixa del tacòmetre, i un esglaonat llarg i progressiu que permet homologar consums de poc més de cinc litres en cinquena velocitat en trajectes per carreteres ràpides o autopistes.

Skoda Rapid 12

El Rapid és un vehicle complidor i econòmic, que mostra els seus punts forts en vies ràpides, on pot mantenir ritmes de velocitat legal homologant consums molt continguts, al voltant dels cinc litres reals.

Ara bé, en l’àmbit urbà la nostra unitat de prova ens va sorprendre molt positivament en l’àmbit urbà, i entenem perfectament per què hi ha tants taxistes que darrerament opten per aquest vehicle per oferir el seu servei. El Rapid és prou versàtil, suficientment àgil i estalviador en cicles urbans, on gràcies al sistema “Start&Stop” pot homologar consums reals al voltant dels set litres.

Skoda Rapid 14

El tacte del pedal de l’embragatge i de la palanca de canvis està molt reeixit en general, com la resta de productes de la gamma VAG. I és que el tacte de la palanca de canvis, un pèl mecànic, és realment directe i ergonòmic, i facilita moltíssim la feina al conductor. De la mateixa manera, el pedal de fre respon a les exigències del trànsit de forma efectiva, gràcies a disposar de disc de fre a totes quatre rodes (un detall que no tots els vehicles del seu segment i preu equipen).

El tarat de les suspensions, a més, no és excessivament tou, i permet certa rigidesa a l’hora d’afrontar giravolts o trams revirats, tenint clar sempre que aquest no és l’hàbitat natural del vehicle i que no s’hi troba còmode. De la mateixa manera, aquest tarat mitjaner ens permet superar ressalts o imperfeccions de l’asfalt sense comprometre en cap cas la comoditat a l’interior de l’habitacle.

Skoda Rapid 15

Per acabar, la direcció electrohidràulica és prou efectiva i permet una assistència molt còmode especialment a l’hora de maniobrar o afrontar giravolts tancats, però esdevé un pèl imprecisa i una mica menys comunicativa del que voldríem.

En definitiva, aquest Skoda Ràpid és una opció a tenir en compte per aquells compradors que necessitin una berlina assequible (disponible a partir de 12.000 €) i uns costos de manteniment acceptables, amb una habitabilitat correcte i una bona capacitat de maleter.
F.Vital

Preu unitat provada: 19.570 €.

Fotos: Ferran Vital. Revelatge digital: Ferran Boada.

Skoda Rapid 1.6 TDI

Skoda Rapid 1.6 TDI
5.9

Motor

6/10

    Comportament

    6/10

      Confort

      6/10

        Equipament

        5/10

          Consum

          7/10

            Disseny

            6/10

              M'agrada

              • - Capacitat del maleter.
              • - Disseny discret.
              • - Preus raonables.

              Milloraria

              • - Insonorització dels interiors.
              • - Tacte motor sorollós i un pèl aspre.
              • - Disseny interiors poc ergonòmic.
              • - Posició de conducció i tacte del volant de cuir.