La Rider1000, un esdeveniment motociclista no competitiu en què els participants han de completar un recorregut de 1.000 quilòmetres per les carreteres obertes al trànsit de Catalunya. No hi ha itinerari definit sinó simplement controls de pas que els participants hauran de travessar en la seva recerca de la meta, que coincidirà amb la sortida. No és una competició sinó una experiència per conèixer d’extrem a extrem el nostre pais. Alguns d’aquests punts de pas estan amagats en paratges que suposen tota una descoberta del territori.

rider1000_2015_1000-2-1024x713

A nosaltres ens va tocar d’anar d’equip de suport dels companys de Motosx1000 carregant amb bona part de l’equip de rodatge pel seu programa de Tv i també servint d’avituallament mòbil. Va ser, i ho sabíem, un viatge de contrastos al llarg de les 22 comarques per les quals vàrem passar: des de zones de clima mediterrani i sec amb temperatures elevades (27 º al mes de maig) que vàrem trobar a Horta de Sant Joan fins als -2,5º que vàrem trobar a un nevat Port de la Bonaigua.

IMG_0989

Un dels nostres primers reptes va ser escollir cotxe. Havia de ser prou ràpid i àgil en carretera per a intentar seguir les motos en els ports de muntanya. Confortable, ens esperaven 1000 Km i prop de 16 hores seguides al volant i a poder ser, poc gastador. Jo vaig tenir l’opció clara ben aviat … El Seat León SC Tdi de 150 Cv seria el nostre prefecte aliat en aquest repte.

A les 6 del matí sortíem de Manresa direcció al primer punt de control direcció Collsuspina. La moto completaria els dos primers controls a Collsuspina i El Reig, nosaltres amb el cotxe ens dirigiríem cap al tercer punt de pas a Alp, el cor de la Cerdanya. Primers quilòmetres d’autovia per guanyar terreny a la moto i arribar a temps a Alp per filmar la seva arribada. El que ningú no ens privaria és del plaer de fer-nos la Collada de toses. Aquí el León va començar a demostrar-nos que no ens havíem equivocat amb la seva elecció. El xassís àgil de Seat començava a lluir de totes les seves virtuts i el motor l’impulsa enèrgicament endavant sense defallir en el seu rendiment.

IMG_1010

Un cop esmorzats empreníem direcció Vielha. Port del Cantó i Bonaigua ens esperaven. El port del Cantó es força revirat, amb alguns ganxos importants i amb pendents destacables que es corona a 1.785 mts d’altura. 45 km de fer mans sobre el volant sense parar. El tren de rodatge adaptatiu treballa ara de valent igual que l’autoblocant electrònic XDS que ens confereixen un pas de corba excepcional que sorprèn a més d’una moto. Ajudats també per la velocitat de la caixa de canvis DSG el León SC imposa un ritme realment alt.

IMG_1065

En un tres i no res ho deixem enrere i ens dirigim cap a Esterri d’Àneu per bones i ràpides carreteres que també ens permeten uns instants de relaxament per gaudir dels paisatges del Pallars Sobirà. Ràpidament arribem al peu del port de la Bonaigua i qui ho anava a dir la trobem el ferm molt mullat, amb clapes de glaç, molta neu al voltant i boira … Molta boira.

S’imposa la precaució i realitzem l’ascensió als 2.072 Mts del port sense cap contratemps. Comença el descens cap a la Vall D’Aran, Vielha ens espera. Portem 100.000 revolts i no estem ni a la meitat de recorregut. A Vielha coincidim de nou amb en Josep que amb la moto ho ha passat força pitjor que nosaltres a la Bonaigua. Tot i així arriba a Vielha sense més problema que el fred que ha passat.

IMG_0995

Ens trobem en el punt més al nord de la nostra ruta. Ara enfilem cap al sud i canviarem el fred per la calor. Sortim de la Vall d’Aran pel túnel de Vielha i ens dirigim cap Talarn, Tremp i Cellers. En aquest punt creuem el pantà de Terradets i comencem a vorejar la serra del Montsec fins a Vilanova de Meià. Els paisatges en aquest punt són un espectacle de què malgrat el mal estat de la carretera i el ritme que ens imposa anar davant de la moto intentem gaudir-ne tant com podem.

IMG_1064

En aquest punt estem gairebé a mig recorregut i és el migdia, així que aprofitem per dinar quelcom ràpid, reposar una mica i mirar de recuperar forces. Perquè ara la calor prem de valent i és encara més esgotador que el fred. Per la moto clar. Nosaltres dins el cotxe mantenim el clima constant a 20º gràcies a la climatització automàtica.

El proper punt de control es troba a l’Àrea de Guissona. Amb quasi 500 km recorreguts amb el cotxe, la moto en porta algun més, aprofitem per repostar. Amb tots els colls de muntanya a ritme que s’ha fet el León SC Tdi 150 ha marcat una mitja de 6,5 lit/100 km. Aquest era l’altre motiu per el que l’havíem triat i altre cop no ens ha decebut.

IMG_1067

A partir d’aquí el recorregut es torna molt ràpid i en vies més obertes serà del tot impossible pel cotxe seguir el ritme de la moto. Així que mentre la moto enfila cap a Albagès i Horta de Sant Joan, nosaltres hem quedat d’esperar-la de nou al seu pas de Morera de Montsant i acompanyaria fins al Plà de Santa Maria. Darrer punt de control abans d’acabar a Manresa. Comença a fer-se fosc i de nou el León SC torna a lluir d’una de les seves virtuts. Els Llums Full-Led ens ofereixen una il·luminació espectacular i després de tants km i tantes hores al volant gaudir d’una bona il·luminació és un descans que contribueix enormement a la nostra seguretat reduint en molt la fatiga.

De nit doncs, sortim ja direcció de tornada a Manresa perseguint la moto. El tram del Pont de l’Armentera a Esblada serà la nostra última oportunitat d’esprémer les prestacions del nostre Seat León SC en un tram força conegut pels seguidors dels Ral.lis.

A les 11 de la nit arribem finalment de tornada a Manresa. Repte Aconseguit! Realment és força més heroica la gesta de la moto que a més a fet 125 km més que nosaltres. Però per un compacte dièsel no està gens malament haver fet 875 km i 100.000 revolts en 16 hores.

IMG_1062