A l’hora d’escriure aquest article, sento una enorme felicitat per dos motius. En primer lloc, per incorporar-me al grup de feina dels companys de canaldemotor.cat i en segon lloc per realitzar la meva primera prova amb un KIA, una marca que no havia tingut el plaer de poder conduir mai, i que ja en tenia força ganes. I cap millor que aquest model, fabricat a la mateixa Corea del Sud.

Rio general

El model escollit va ésser el nou Kia Rio 2015, que recentment ha rebut  canvis al seu aspecte físic respecte al model original, al mercat des de l’any 2011.

Els canvis i novetats són lleugers i podrien passar desapercebuts per al menys entesos en la marca, però s’han modificat els paracops, la reixeta frontal i els fars davanters, incorporant llum d’ajuda als girs i llum diürna de led.

El Rio disposa de 2 tipus de carrosseries (3 i 5 portes) i només dos motors, un petit benzina 1.2 atmosfèric de 4 cilindres i 84cv de potencia, i una mecànica dièsel de 1.1 litres i 75cv, sent la caixa de canvis de la versió benzina de 5 relacions i la de la mecànica de tipus dièsel de 6. A més, s’han retocat lleugerament els motors per a que compleixin les noves normatives anti-contaminació Euro6.

Tant la carrosseria de 3 i 5 portes mantenen les mateixes mides, 4,05m de llarg i 1,72m d’amplada, situant-se entremig del Picanto i del Cee’d, convertint-se en una bona opció per a qui busqui un vehicle d’ús urbà amb una mica més de polivalencia que un Picanto, en cas de voler realitzar un viatge esporàdic, tal i com comentarem més endavant.

Rio Post

Parteix d’un preu de 9.100€ per a la versió bàsica de 3 portes,  sent aquesta fins més econòmica que un Picanto de 5p, fins als 12.187€ de la versió 5 portes més equipada. (tots dos preus inclouen un descompte de 4.628€ de la marca)

Centrant-nos en la unitat triada, disposem d’un Rio 5 portes amb el motor benzina de 84cv amb caixa de canvis manual de 5 relacions (s’espera una d’automatica al 2016) en l’acabat més alt de gama, anomenat Emotion.

En aquest acabat, l’ únic opcional que podem escollir es el color, que te un cost de 350€.

El Rio disposa de tot tipus de gadgets tecnològics, com ara llums davanters amb funció cornering, sensor d’encesa de  llum i pluja automàtics, navegador, port Aux-in i USB compatible amb iPod, control i limitador de velocitat, sensors de pressió de rodes, volant de pell multifunció, climatitzador automàtic,  funció start&stop,  sistema d’ajuda a l’arrencada en pendent, sensors de pàrquing posteriors, càmera d’ajuda al estacionament posterior i tot de sèrie en aquest nivell d’acabat. A més, aquest Rio és un cotxe molt segur, gràcies a que equipa de sèrie ABS, control de tracció, ESP i 6 Airbag, tot el necessari per a un cotxe actual.

Disseny.

Ens trobem davant del que podríem anomenar un utilitari sub-compacte, corresponent al segment B, tenint per damunt el seu germà cee´d (ja corresponent al segment C), però ens trobem amb un interior ben ample i diàfan.

Al frontal podem observar els nous fars amb llum diürna led (en detriment dels antics amb llum diürna halogena) i el paracops amb entrades d’aire més marcades. Això dóna una imatge més fresca i moderna a un frontal amb un toc musculós amb unes aletes davanteres un xic més enxamplades que les posteriors.

Els renovats paraxocs atorguen un aspecte més esportiu i juvenil al Rio, que els de la versió original que va veure la llum al any 2011.A la part posterior destaquen els nous pilots amb llum de posició LED, depenent de versions.

Acabades les novetats del exterior, podem observar una agradable silueta, amb una caiguda de la línea del sostre a la part del darrere, accentuant en certa mida la seva estètica esportiva, amb un lleuger toc cupè, i amb unes mides força proporcionades i estètiques.

 

Obrim la porta i seiem al interior. 

Les primeres sensacions a la vista son molt bones, i es nota que els dissenyadors de la marca Coreana han fet bé els deures investigant a les marques europees i els gustos dels seus consumidors, ja que en un primer cop d’ull, vam patir la sensació de que ens trobàvem dins d’un utilitari del grup VW, amb un tauler molt similar al que en Ferran Vital va trobar a la prova del nou Skoda Fabia,  tot i que podríem dir que aquest últim pren nota del model coreà.

Allà fins on arriba la vista i trobem uns plàstics d’una qualitat i ajust fora de dubte, tot i ser el teuler de plàstic dur, a la vista no ho sembla. A tot això ajuda i molt la gran pantalla tàctil de 7” del navegador i infoentreteniment que equipa la nostre unitat, així com un quadre d’instruments d’un original disseny i molt senzilla lectura, que incorpora enmig del velocímetre una pantalla LCD on se’ns dona la benvinguda a bord, i on posteriorment en circulació hi figurarà l’ordinador de bord.

Rio Quadre

Com dèiem, tot amb una qualitat d’ajust molt bona, i que entra pels ulls, com els tant de moda plàstics lacats en negre embolcallant la pantalla del navegador, o un vistós climatitzador monozona, amb unes palanques molt originals en el seu disseny. Sota aquest hi trobem una entrada auxiliar d’àudio i un port USB on poder connectar un pendrive o iPod.

Si els plàstics més a la vista passen amb nota la nostre valoració, no podem dir el mateix quan mirem cap a la zona baixa del tauler, panells de porta o consola central sota el recolza braços, on  podem trobar on s’ha escatimat més per a aconseguir un preu tan contingut del model, amb uns plàstics d’ evident inferior qualitat i terminació, però que com no es troben gaire a la vista mentre es condueix, certament passen desapercebuts.

Rio tauler

Seguidament els nostres ulls es situen sobre el volant, un volant de tres radis on l’inferior traça un arc. El volant es troba revestit de cuir amb un tacte molt agradable i per nosaltres el gruix del volant es l’idoni, ni massa fi, ni massa gruixut. Del volant ens crida l’atenció la gran quantitat de botons que hi trobem, com els del telèfon, control/limitador de velocitat, volum, ordinador de bord, silenci, canvi de font d’àudio… tot plegat, poc ergonòmic i complicat. De fet, altres competidors, amb la meitat de botons poden fer el mateix, i ens requerirà un temps d’aprenentatge fins a saber on està cada cosa i poder fer-los servir sense apartar gaire la vista de la carretera. Això és especialment cridaner en el cas del controlador de velocitat, on primerament em de decidir si volem activar el control de velocitat o el limitador, per posteriorment canviar de polsador i passar a una mena de palanca que serveix per ajustar la velocitat, però només es guarda la nostre selecció seleccionant la de abaixar velocitat, tenint que reajustar seguidament amb el d’apujar per a que mantingui la velocitat desitjada, i apart ens hi trobem un altre botó per a cancel·lar tot. Un altre exemple d’excés de botons, el trobem en el cas del telèfon, on trobem un per despenjar, i un altre per penjar, tasca que es podria realitzar amb el mateix, no saturant tant visualment el volant.

Rio Volant

Procedim a ajustar el seient, que en una primera sensació ens sembla força còmode i amb una subjecció de l’esquena força bona, es pot regular tant longitudinalment com en alçada (en alçada només el del conductor) i la regulació del respatller es realitza mitjançant un tirador, permetent-nos una rapida regulació, amb totes aquestes regulacions i l’ajuda d’una columna de direcció regulable en alçada i profunditat no ens costa gens trobar la postura de conducció ideal per a tothom. La regulació dels miralls retrovisors exteriors es de tipus elèctric, així com el seu abatiment.

Rio Front Seats

Amb els seients davanters regulats tal i com els necessitem per a conduir, els ocupants posteriors disposen de un molt bon espai per a les cames, superiors als que podríem trobar-hi, per exemple, a un SEAT Ibiza, permetent això a un gran confort de marxa i sensació d’amplitud. Si bé la distància per a les cames al darrere es prou bona, no ho és tant l’amplada ja que aquestes permeten que dos adults hi viatgin de forma còmode, reservant pràcticament la central per a un nen o trajectes curts.

També disposen d’un bon espai d’alçada amb el sostre tot i la caiguda que dibuixa el lateral del Rio.

Rio Rear Seats

En quant al maleter, hi comptem amb un maleter de 288 litres, ampliables gràcies a que el respatller posterior es pot abatre, espai suficient com podem observar a la fotografia per allotjar no sol una maleta de tipus cabina, sinó 3 o 4, permetent al petit Rio, poder fer sortides de cap de setmana o petits viatges sense cap tipus de problema per allotjar les pertinences.

Rio Maleter

Sensacions

Un cop posats còmodes procedim a arrencar el motor per a iniciar la nostre prova.Al primer gir de clau ens sorprèn la bona insonorització del habitacle, sent molt difícil de sentir el petit motor benzina que equipa el Rio.

Pitgem l’embragatge amb un tacte suau i inserim la primera velocitat, la palanca de canvis es mostra amb un tacte molt agradable i suau, amb uns recorreguts força curts i directes, tant directes que amb el pas dels quilòmetres ens semblava estar fent servir una palanca d’un volant de videojocs, molt directe i precisa, però molt aïllada de la mecànica, donant la sensació de que no es troba connectada a res. No té per a què ser un punt negatiu, possiblement el públic objectiu d’aquest Rio no busqui un tacte dur i tosc que un apassionat pot esperar d’un model amb un caràcter més esportiu.

Als primers quilòmetres ens trobem amb un parell de problemes d’ergonomia, el genoll dret ens frega amb la cantonada del climatitzador, que al tindre un disseny lateral una mica triangular, fa que resulti una mica incòmode.

L’altre problema el trobem amb la disposició del panell de porta, on per accionar les finestres ens trobem que només la del conductor compta amb obertura i tancada d’un sol toc, sent per a la resta de pulsació prolongada. Tanmateix tenim la sensació de que es troben massa enrederits respecte a la mà, tenint que fer una mica de contorsionisme per  pagar un peatge o agafar el tiquet d’un pàrking. D’altre banda, el forat del agafador per a tancar la porta, ens coincideix justament a l’alçada del colze, sent una mica incòmode recolzar el braç en llargs viatges.

Com comentàvem al inici, el nostre Rio munta un petit motor benzina atmosfèric de 1.2 litres i 84 cavalls de potencia amb un parell 122Nm a 4.000RPM.

Això ja es un fet ben diferenciador, ja que la majoria de la competència està optant per equipar aquests petits motors benzina amb turbos, per a ajudar-los a tenir unes prestacions mes elevades i reduint-ne el seu consum, però per altre banda el motor del Kia, assegura una tranquil·litat extra a aquells usuaris més preocupats amb la mecànica a l’hora de la posada en marxa del sistema Start&Stop desprès d’un ús mes intensiu, per exemple. Tot i que alhora penalitza les seves prestacions i consums en el cas de que vulguem treure una mica de suc del petit motor.

Sembla clar doncs, que aquest petit motor ha nascut per a un ús majoritari realitzant recorreguts curts a ciutat, on probablement una mecànica turbodiésel no assoleixi la temperatura de servei i pateixi més en fred, o bé qui visqui al extraradi d’una ciutat i faci servir vies interurbanes, on el Rio es manté còmode a velocitats moderades.

A ciutat el Rio ens demostra que és on més a gust és troba, disposant d’una gran maniobrabilitat, i sent molt còmode gracies a la seva bona configuració de suspensions, permetent passar per sotracs o badens sense preocupar-nos en excés de patir de mal d’esquena l’endemà.

A vies interurbanes, el Rio es mou amb un gran confort de marxa, de forma suau i silenciosa i ens permet rodar tranquils en cinquena velocitat sempre i quan la carretera sigui plana, ja que es aquí on arriben els problemes del Rio. En el moment que la via presenta un lleuger desnivell, ens requerirà reduir una o fins i tot dues marxes per a mirar de mantenir la velocitat, ja que si ens mantenim en cinquena quedem força lluny del punt de parell màxim del motor i per molt que pitgem el pedal d’accelerador, no podrem fer res més que observar com l’agulla de velocitat no para de baixar.

Això ens provoca un altre problema, al haver de circular en marxes més curtes per a aprofitar millor el parell del motor a l’hora d’afrontar desnivells, veurem com el consum comença a pujar inexorablement.

Kia homologa un consum mixte de 5 litres als 100Km per al Rio, ben lluny dels 6.9 que vam assolir a l’últim dia de prova, desprès de 650Km amb un ús pràcticament exclusiu per autovia, sense equipatge o passatgers.

A l’hora d’afrontar revolts a carretera revirada, tot i no trobar-se al seu territori, el Kia ens sorprèn amb un funcionament molt noble, fàcil de fer anar ràpid si sabem exprimir el seu petit motor i amb una suspensió suficientment ferma per a realitzar una conducció esportiva sense complicacions.

En definitiva, ens trobem front un cotxe ben cuidat en quant a relació preu/equipament, tenint gadgets de cotxes de segments superiors, amb un espai suficient per a que s’hi acomodin 4 passatgers i amb suficient espai per a les seves pertinences, còmode sense resultar massa tou en cas de que arribin els revolts, i amb un bon confort de marxa per a viatjar tranquils.

L’únic però el trobem a l’hora de parlar de les prestacions del seu motor, on ens requerirà fer un us més intensiu de la seva caixa de canvis per a tal de poder mantenir la seva velocitat front les pujades, i un consum un pel més alt que el de la seva competència amb motors de baixa cilindrada turbo.

E.Bocigas

 

 

Kia Rio 1.4 84cv

Kia Rio 1.4 84cv
6.6666666666667

Motor

5/10

    Comportament

    7/10

      Confort

      8/10

        Equipament

        8/10

          Consums

          5/10

            Seguretat

            8/10

              M'agrada

              • - Gran equipament de serie
              • - Habitabilitat
              • - Confort

              Milloraria

              • - Resposta a baixes voltes
              • - Excés de botons al volant