Les accions del grup automobilístic Renault han protagonitzat una espectacular baixada borsària durant el darrer terç d’aquesta setmana, amb una davallada final que voreja el 10%, però amb pics de pèrdues de valor que superaven el 20%. Una pèrdua de confiança que ha provocat la pitjor davallada de les accions del grup gal en tot el segle XXI.

La causa d’aquesta espectacular davallada borsària rau en un rumor que apuntaria que les investigacions del ministeri de medi ambient francès confirmarien que els motors dièsel del grup Renault superarien els límits d’emissions permesos i no complirien amb els límits fixats per la normativa Euro-6. D’altres informacions, més confuses, voldrien apuntar ala possibilitat que Renault podria haver utilitzat un mecanisme electrònic (software maliciós) similar al emprat per Volkswagen, per manipular de forma descarada les emissions de NOx i partícules

La caiguda borsària de Renault ha arrossegat a altres grans fabricants, com ara Nissan o Mercedes (grups que comparteixen motoritzacions amb la marca del rombe), o a grups sota sospita (com ara Peugeot-Citroën, Toyota o el Fiat-Chrysler) d’evadir o superar els límits d’emissions contaminants.

escape-emisiones

Una filtració interessada?

Amb tot, el propi govern francès (accionista del grup Renault i del grup PGA) va afanyar-se a negar aquests rumors i apuntar que els vehicles del grup investigat havien passat satisfactòriament tots els controls d’emissions contaminants. De la mateixa manera, el govern francès negava rotundament els suposats estratagemes que podria haver utilitzat la marca gala per manipular les seves dades d’emissions.

Arribats a aquest punt, i sense dubtar que de ben segur Renault i qualsevol dels altres fabricants no compleixen amb les emissions i el consum que homologuen a les seves fitxes tècniques, aquestes filtracions podrien estar teledirigides per determinats interessos industrials per estendre la taca del “Dieselgate” entre altres fabricants europeus.

També val a dir que les autoritats estatals i europees són alhora partícips i responsables del frau de les grans companyies automobilístiques. Els límits d’emissions de partícules i gasos contaminants, així com les homologacions de consum de carburant són dades i xifres que fixa la comissió europea pertinent, i que no s’encarrega de controlar i aplicar de forma fefaent. Sense anar més lluny, les homologacions es fan amb el cotxe aixecat enlaire (és a dir, sense fricció de les rodes sobre l’asfalt), a una velocitat constant i sense haver de superar desnivells de cap tipus. D’aquesta manera, els fabricants obtenen xifres i homologacions de consum i emissions ridícules i irreals, que es mantenen molt allunyats dels cicles de consum i emissions real. I això, entre altres coses, repercuteix en la salut dels ciutadans i en la credibilitat dels fabricants europeus.

Per què la comissió europea manté encara un sistema d’homologacions arcaic i poc realista? Per què no empra un sistema similar al que utilitza el govern dels Estats Units, molt més restrictiu i realista? Aquí ja entrarien en joc els interessos industrials i empresarials de la Unió Europea. Ja fa molts anys que el dièsel domina el mercat europeu, gràcies a les subvencions que aquest carburant (més contaminant i brut que la benzina) rep per part dels principals governs europeus. Afavorir el dièsel reduint la seva taxa impositiva permet que el consumidor opti per aquest tipus de carburant, alhora que afavoreix als fabricants europeus, com ara Volkswagen o Renault, que disposen de millors motors de mecànica dièsel. Per contra, als Estats Units o al Japó (on no existeix un millor tracte fiscal al dièsel) predomina l’ús de benzina com combustible principal, i els fabricants d’aquells països tenen menys problemes a l’hora d’homologar els seus consums i emissions en cicles de proves molt més realistes de les que s’utilitzen al vell continent. En aquest sentit, Volkswagen va idear un software capaç d’amagar les dades reals d’emissions quan els vehicles passaven controls, en intent de frau descarat que li costarà una important dosis de credibilitat i confiança per part dels compradors, especialment als Estats Units.

Encara viurem alguns capítols més del “Dieselgate”. De fet, aquest es mantindrà viu fins que les autoritats europees donin un cop sobre la taula i canviïn el model d’homologacions d’emissions i consums. D’aquesta manera afavoriran realment el futur de la indústria automobilística europea. De no ser així, l’escàndol de les emissions amenaça amb convertir-se en un malson per les empreses automobilístiques europees, un llastre insuportable per un sector que representa vora el 20% del PIB de les regions més riques del continent.