Alfa Romeo va néixer un dia com avui de fa 105 anys. Aquell 24 de juny de 1910 a Milà va veure llum l’aleshores anomenada “Anonima Lombarda Fabbrica Automobili”, que adoptà com a propis dos dels símbols de la capital llombarda, tals com la bandera de Sant Jordi i el “Biscione” (o bèstia) present a l’escut d’armes dels Visconti, una important família milanesa de l’alta edat mitja.

Durant els seus cent-cinc anys d’història Alfa Romeo ha escrit pàgines brillants, tals com grans èxits esportius: no debades, Alfa Romeo és l’única marca del món que pot presumir de la Triple Corona al seu haver, consistent en els campionats mundials de ral·li, Gran Turisme i Fórmula 1. Però lligades a les grans llums, Alfa Romeo ha arrossegat ombres molt allargades al llarg de la seva existència, que les grans llegendes de Tazio Nuvolari, Ascari, Sivocci o Fangio no han pogut eclipsar.

Alfa Romeo va enfonsar bona part de la seva llegenda als anys 80 i 90 del segle passat. Un seguit de models amb excessius problemes mecànics (33, 75, 155, Milano…) van forjar una llegenda negre al voltant de la seva fiabilitat de la que encara avui no s’ha pogut lliurar. A tot això cal sumar l’absorció per part del grup Fiat que fins ara no ha sabut (o volgut) exprimir tot el potencial de la marca llombarda. Tant és així, que Fiat havia considerat seriosament la possibilitat d’aplicar eutanàsia a la centenària marca llombarda, tal com ha fet amb Lancia.

El renaixement Alfista

Sergio Marchionne, cap executiu del grup FCA, va decidir apostar-ho tot pel ressorgiment d’Alfa com una marca esportiva, elegant i italiana, amenaçant (o si més no, intentant-ho) les tres grans marques germàniques. Per fer-ho, va comptar amb molts recursos, tant econòmics i materials com humans. No debades, en el projecte 959 (nom en clau del nou Alfa Romeo Giulia) hi ha participat molts dissenyadors sota les ordres de Lorenzo Ramaciotti i Marco Tencone (dissenyadors també dels Maserati Ghibli o Gran Turismo, entre altres) i molts operaris i treballadors de Maranello (seu de Ferrari). Per tant, aquest nou Alfa Romeo neix de la mà dels millors enginyers i dissenyadors de què disposa Itàlia.

105 anys després del seu naixement, Alfa Romeo ha tornat a néixer avui al Museu d’Arese (que tot just avui ha inaugurat la seva web i podrà ser visitat en breu), que aviat obrirà les seves portes al gran públic. I ho ha fet per la porta gran, en la que pot ser la darrera gran aposta per la supervivència d’Alfa Romeo.

Els del “Biscione” han presentat la seva nova berlina, anomenada Giulia (en record de la icona cultural dels anys 60 i 70 que fou la Giulia original, el darrer gran èxit d’Alfa Romeo abans de l’absorció per part dels Agnelli).

La nova Giulia ha vist la llum mentre Andrea Bocelli interpretava el “Nessun Dorma”. I després, Marchionne i Harold Wester han explicat el procés de creació i creixement de la nova Giulia. Un moment emotiu, que qualsevol aficionat al motor estava esperant, el renaixement de la llegenda:

Una forma extraordinàriament poètica i fantàstica de veure la llum. I aleshores ha aparegut, amb un vestit vermell (Rosso Alfa, és clar) la nova Giulia, la nova gran musa de tot el grup FCA.

Giulia 4

Giulia, passió pura

Alfa Romeo no s’ha estat de res en la presentació del gran esperança del ressorgiment de la casa. Ans al contrari, ha ensenyat la seva millor obra, la nova Giulia Quadrifoglio Verde, la versió més prestacional de la nova berlina italiana.

Estèticament, la nova Giulia és un encert total. Els grups òptics davanters, menys afilats que els del seu predecessor 159, continuen conferint un aire d’agressivitat que reforça la nova calandra, molt més ample i baixa que les precedents. Les nervadures del llarg capó conflueixen sobre la lluna davantera, exercint un intens diàleg amb les nervadures laterals i les motllures de les portes, on sí apreciem cert continuisme respecte la línia dels predecessors 156 i 159.

Però on la Giulia –al meu entendre- adquireix tota la seva personalitat és a la caiguda del pilar C, atorgant al conjunt una línia delicada però contundent, fins fusionar-se amb les nervadures laterals en un maleter que recull tota la força del dibuix i la planta d’aquesta bellesa italiana.

La vista darrera de la Giulia és també espectacular. Els quatre tubs d’escapament, que emeten autèntica música celestial, exerceixen de punts de fuga que atrauen la nostra mirada. Però sí bé el faldó posterior i els tubs d’escapament són esportivitat i elegància en la seva màxima expressió, exerceixen un diàleg intens amb els grups òptics posteriors i uns passos de roda sobredimensionats.

Per acabar, Alfa Romeo ens ha presentat una Giulia amb unes precioses llandes de vint polsades amb el dibuix característic de les flors (símbol d’identitat Alfista) que deixen veure les potents pinces de fre Brembo que han de tenir la difícil missió de contrarestar el cor d’aquesta màquina italiana.

Giulia 3

Una mecànica espectacular

La nova i flamant Giulia QV és, per sobre de tot, un model prestacional. Impulsat per un motor V6 biturbo d’origen Ferrari (que compartirà amb el futur Ferrari Dino), la nova Giulia estrena una nova plataforma de propulsió (tracció trasera), un “splitter” davanter que es desplega en funció de la velocitat, un nou sistema de suspensions triangulars a l’eix davanters (sí, com els emprats en competició) i “multilink” al posterior, frens carbonoceràmics, un pes molt contingut de 1.500 quilos i un repartiment dels pesos perfecte de 50:50, la nova Giulia promet ser el nou referent d’un segment on fins ara regnàvem els models alemanys sense una oposició real.

Amb totes les novetats mecàniques i tècniques que estrena aquesta berlina, la nova Giulia promet una acceleració de 0 a 100 en 3’9 segons (la més ràpida del segment) i una relació de tres quilos per cada cavall que eroga el seu motor. Això és, de llarg, una xifra realment espectacular.

Ara bé, tots sabem que Alfa Romeo és capaç de crear els millors esportius del mercat (casos dels 4c i 8c, o els preciosos TZ3). Però on aquesta nova berlina es jugarà les garrofes de debò és als models més accessibles. Pel que sabem fins ara, Alfa Romeo llençarà variants disponibles amb sistema de tracció total, ideades per països amb una meteorologia menys benigne que la mediterrània.

Tot i que els màxims responsables no ho han volgut especificar, la nova Giulia disposarà de motors dièsel 2.2 JTD i un benzina de dos litres de cilindrada per atendre una forquilla de potències que oscil·larà entre els 180 cv de la versió d’accés fins els 510 cv de la Giulia Quadrifoglio Verde.

Encara ens falten molts detalls per conèixer d’aquesta nova Giulia. Si ens voleu fer la confiança, us els anirem explicant. Mentrestant, us deixem amb aquets vídeo per si voleu sentir com rugeix el cor de la Giulia Quadrifoglio Verde: